El proper dimarts 16 de març de 2010 a les 19:30 es farà una projecció del documental "El mon segons Monsanto" a l'intitut francès de barcelona (c/moià, 8). Després de la projecció es farà un debat entre la periodista i el científic David Bueno i Torrens autor del llibre "Convivint amb transgènics".

Feia més de deu anys que la Unió Europea no feia una autorització d'aquestes característiques en l'àmbit de transgènics. L'empresa BASF podrà comercialitzar la seva patata transgènica per a l'ús en alimentació animal i per a la indústria del paper. Mentre que la desconfiança en aquest tipus de productes va creixent, el debat social no comparteix les magnituds de la transformació agroalimentària i científica que s'impulsa des dels governs de tot el món, empesos segons els col·lectius antitransgènics per una indústria agroquímica i farmacèutica cada cop més poderosa i influent.

La companyia de llavors índia Maiko a dissenyat una albergínia modificada genèticament amb un gen de resistència a insectes. El gen Bt, present també en altres varietats transgèniques que ja es comercialitzen, prové del bacteri Bacillus Thuringiensis.

El passat octubre el comitè per a l'aprovació d'organismes modificats genèticament va donar el vist-i-plau a l'ús comercial d'aquesta nova varietat, el Bt Brinjal. Tot i així en el transcurs de les darreres setmanes la tensió entre pagesos, activistes i científics a donat peu a que el Ministre de medi ambient anunciés una moratòria sobre aquest organisme modificat genèticament fins que no es realitzin estudis independents que confirmin la seva innocuïtat.

http://www.abc.net.au/news/stories/2010/02/10/2815093.htm

El debat sobre la utilització de plantes transgèniques és el més intens de tots els àmbits de la tecnologia d'ADN recombinant bàsicament per dos motius. El primer és que aquest tipus d'organismes s'han alliberat al mediambient sense tenir clars els impactes que això pot suposar per l'entorn. I el segon és que hi ha un canvi de dimensió en la utilitat d'aquests productes, passant de la recerca científica i mèdica a la producció d'aliments.

Arguments a favor:
· Les plantes resistents a plagues poden fer disminuir l'ús de plaguicides.
· Les plantes resistents a un herbicida poden millorar el rendiment de les collites gràcies a la possibilitat de fumigar després d'haver sembrat.
· En un futur podrem dissenyar plantes molt més específiques segons les necessitats de cada agricultor.

Arguments en contra:
· Les plantes resistents a plagues poden afectar insectes inofensius per la collita.
· Les plantes resistents a un herbicida poden fomentar l'ús indiscriminat d'aquest productes.
· Les patents que tenen les multinacionals sobre les plantes transgèniques fan perillar la sobirania del pagès envers la llavor.

MON 810
Soja RR
Bt Brinjal

Documental 112min
França (2008) "Nos enfants nous accuseront"
Direcció: Jean-Paul Jaud

Un retrat de la realitat agroindustrial química a França que es fa extensible a la resta del món. Barjac, un poble de Gard (França) és el protagonista en adoptar una iniciativa d'agricultura biodinàmica que implica l'alimentació ecològica a les escoles. El càncer i les malalties relacionades amb els productes químics emprats a la agricultura convencional evidencíen la precarietat d'aquest sistema de producció. Un documental per a convèncer, amb arguments de pes, de la necessitat d'un canvi qualitatiu al món agroalimentari.

Trailer: http://nosenfantsnousaccuseront-lefilm.com/bande-annonce.html

L'arròs experimental de la multinacional alemanya Bayer va contaminar la producció de pagesos d'Arkansas i Mississipi. Com a conseqüencia les exportacions d'arròs van caure als Estats units i milers de productors d'arròs van patir les conseqüències. Bayer ja havia estat involucrada en un procés de contaminació genètica pel qual va haver de pagar 2 milions de dolars. Amb aquesta nova sentència s'obra la porta a nous litigis i casos pendents que té el gegant farmacèutic als Estats Units.

http://www.arkansasonline.com/news/2010/feb/06/bayer-pay-15-million-rice-case-20100206/?subscriber/business#comments

U.S. Rice Supply Contaminated
Genetically Altered Variety Is Found in Long-Grain Rice

Agriculture Secretary Mike Johanns announced late yesterday that U.S. commercial supplies of long-grain rice had become inadvertently contaminated with a genetically engineered variety not approved for human consumption.

El CRIIGEN (Comité de Recherche et d'Information Indépendantes sur le génie Génétique) és una associació francesa de científics que realitzen estudis independents sobre transgènics. Ha estat el primer òrgan que ha realitzat un experiment comparatiu de blat de moro transgènic després dels experiments realitzats per Monsanto els quals van permetre la seva autorització i resten secrets. CRIIGEN no es defineix com a entitat anti-OGM, l'organització lluita contra la baixa exigència de l'EFSA i altres comitès de seguretat alimentaria.

Un transgènic és un organisme genèticament modificat (OGM), és a dir, qualsevol organisme al que se li ha canviat la informació del seu material hereditari (ADN).

Mitjançant l'enginyeria genètica, o tècniques d'ADN recombinant, podem crear un transgènic. La transgènesi consisteix en afegir o suprimir gens al genoma del esser que modifiquem. La gran diferència entre aquesta tècnica i les tradicionals d'hibridació o empelt és que amb els transgènics es poden superar les barreres dels regnes, es a dir: creuar plantes amb animals, animals amb bacteris, etc.

Un dels casos que ens és més proper és el de la insulina humana que s'obté d'un bacteri amb el gen humà per a la síntesi d'aquesta proteïna. L'altre cas és el del blat de moro MON810 una varietat de panís transgènic amb un gen de bacteri que li permet de produir una toxina que combat la plaga del taladro.

Plantes transgèniques
Animals trangènics

Una nova varietat transgènica ha sigut autoritzada per al consum a la Unió Europea.

El MIR604 és un blat de moro modificat genèticament per tenir resistència a insectes. Syngenta Seeds s'encarregarà de distribuir les llavors a l'estat espanyol d'aquesta planta productora de Bt (la toxina que la fa resistent a plagues).

Mentre Syngenta rebia el vist i plau de l'EFSA per comercialitzar aquest panís la Xarxa Biregional Europa, Amèrica Llatina i el Carib denunciava a Syngenta i altres multinacionals europees de violar sistemàticament els drets humans. La xarxa que integren entre d'altres ATTAC, SETEM, Ecologistes en acció i Justícia i Pau ha estat convidada a una audiència amb eurodiputats de diferents grups parlamentaris. 

La denúncia del sector agrari és que els permisos que es van concedir a l'empresa Monsanto al sud de l'estat de Sonora no compleixen els principis dels tractats internacionals sobre protecció de la biodiversitat. La UNORCA (Unión Nacional de Organizaciones Regionales Campesinas Autónomas) ha iniciat una campanya per evitar la sembra de camps transgènics assegurant que a més de les il·legalitats dels contractes l'experiència d'altres països amb amb aquest tipus de plantacions a sigut dolenta, amb cap promesa complerta per part de les multinacionals.

Els ajuts humanitaris amb transgènics  han despertat molta polèmica des de que Zàmbia rebutges 15.000 tones de Blat de moro transgènic subministrat per l’USAID (U.S. Agency for Intenatinal Development)  per mitjà del PMA (Programa Mundial d’Aliments).  També s’han detectat varietats de plantes modificades genèticament no aprovades per al consum humà en enviaments humanitaris a Llatinoamèrica (Bolívia , Nicaragua i Guatemala). I s’ha criticat molt el fet que les empreses americanes s’hagin beneficiat econòmicament dels enviaments humanitaris en països com l’Irak i l’Afganistan.

Actualment però deixant de banda els OMG, l’ajut humanitari suposa tot un seguit de conseqüències que ens explica Elisabeth Bravo:

“En resumen, la ayuda alimentaria sirve a Estados Unidos para:
- colocar excedentes agrícolas
- limitar la competencia en el mercado internacional
- generar ingresos a sus empresas
- influir políticamente en los países receptores
- promover su política exterior

Con los siguientes impactos en el país receptor:
- desplazar a los productores locales acatar políticas de Estados Unidos
- perder capacidad productiva local
- pérdida de empleo, lo que conduce a la pobreza
- dependencia a los alimentos importados, y cambios en los patrones alimentarios.”

Irlanda es suma a les decisions anteriors de França, Grècia, Austria, Hongria, Alemanya, Romania, Polonia i Italia d'acollir-se a una moratoria del cultiu MON-810. D'altra banda Espanya es consolida com a capdavanter a la producció de transgènics amb més de 70.000 ha i prop de la meitat dels camps experimentals que hi ha a tota Europa. Amb aquest fet el debat sobre transgènics es tiba una mica més.

Els camps experimentals de transgènics estan proliferant a l'estat espanyol, el 2008 es van aprovar més de 40 projectes sobre plantacions d'organismes modificats genèticament. Aquests projectes impliquen la plantació de transgènics a l'aire lliure i en el que portem de l'any 2009 ja se n'han aprovat més de 60. Les entitats implicades en aquests projectes són universitats, laboratoris de l'estat i sobretot multinacionals com Syngenta, Bayer, Monsanto, Pioneer i Dow.

El projecte GM Watch va començar al Regne Unit el 1998 amb l'objectiu de donar un punt de vista crític sobre els organismes modificats genèticament i el gran negoci que els envolta. L'organització sense afany de lucre és un referent en la lluita contra la desinformació i les manipulacions dels grups de pressió pro-transgènic.

GMO-Free llença una campanya de pressió als polítics encarregats de l'autorització de nous transgènics a Europa. Es comptabilitzen ja més de 36.000 correus electrònics enviats als diferents països dels quals Alemanya ha rebut la pressió més forta. En la última conferencia de GMO-free (Food and Democracy, 2009), els participants subratllaven el fet que actualment la superfície conreada a Europa amb transgènics no sobrepassa el 0'1% i molts països ja s'han acollit a una moratòria.

El Consell Nacional de Consum francès (CNC) ha autoritzat l'etiquetatge dels productes sense transgènics amb termes com "sans OGM" o "non OGM". També podran ser etiquetats els derivats com la llet si els animals que la produeixen no han estat alimentats amb transgènics. Amb aquesta mesura es posa en un compromís a les grans empreses agroalimentaries ja que la demanda per part dels consumidors de productes sense transgènics cada cop es més gran i ara en ser reconegut el seu dret a poder triar pot evitar uns aliments que avanç desconeixia on podia trobar i on no.

El biòleg molecular G.E Séralini és un dels científics més crític amb els transgènics. En un estudi realitzat a la universitat de Caen (França) juntament amb el seu equip va poder detectar símptomes de toxicitat hepatico-renal en ratolins que van ser alimentats amb una varietat transgènica de panís. Séralini reclama en la seva darrera entrevista concedida al diari ABC que el que necessita per fer un bon estudi és disposar de molt diners ja que un bon estudi constaria d’un període llarg de temps per veure els efectes dels transgènics a llarg termini. Acusa a les multinacionals i a l’EFSA de no voler fer públiques algunes dades d’estudis sobre trangènics i de posar traves al desenvolupament d’estudis independents.